Descripció biomecànica del colp de volea i bot de braç

Descripció biomecànica del colp de VOLEA i BOT DE BRAÇ

Dels dos colps, el bot de braç és més agressiu que la volea perquè el jugador li pega amb més comoditat ja que la pilota porta una trajectòria més horitzontal. D’altra banda, mentre que en la volea el jugador projecta la pilota segons li ve, si la deixa botar, la pilota perd força i pot col·locar-se de forma còmoda per a realitzar el bot de braç amb major agressivitat en el moviment del braç executor a l’hora de realitzar el colpeig.

FASE 1: PREPARACIÓ

1. Posició inicial

• Separació cames un poc major que la separació entre muscles.  
• Genolls semiflexionats.
• Tronc lleugerament inclinat cap avant.
• Braços en posició d’alerta.
• Control visual del mòbil.

2. Desplaçament

• Desplaçament cap a la zona del terreny de joc on es dirigeix la pilota per executar un colpeig òptim.
• Braç executor lleugerament elevat i posició retardada del colze en flexió.
• Separació cames un poc major que la separació entre muscles i genolls semiflexionats.
• Lleugera rotació del maluc.
• Control visual del mòbil i de la disposició dels adversaris.

3. Parada i fase d'armat

• El mateix peu a la mà que colpeja està enrere o, el que és el mateix, avança el contrari.
• Major rotació del maluc cap a la mà que realitza el colpeig.
• El centre de gravetat es desplaça cap a la cama retardada.
• Armat del braç que colpeja, el colze queda a l’alçada o per damunt del muscle.
• El braç lliure assenyala la pilota.

FASE 2: EXECUCIÓ

1. Inici/aceleració

• Inici del moviment circular del braç que colpeja, dins 
• d’un pla vertical.
• Canvi del CDG cap al peu davanter.
• Inici de la rotació del maluc en sentit contrari al de la 
• fase anterior, i al mateix temps que es produeix 
• l’aliniació de la línia de muscles en la perpendicular a la 
• direcció de la pilota.
• El braç contrari a la mà que colpeja va descendint.

2. Impacte

• El taló del peu corresponent a la mà que colpeja perd contacte amb la superfície, a la vegada que les cames comencen l’extensió.
• La palma de la mà és perpendicular a la trajectòria de la pilota.
• El braç continua el moviment circular iniciat en la fase anterior i, just abans d’aconseguir l’alçada màxima, la mà pren contacte amb la pilota, moment en el qual el braç es troba quasi en màxima extensió.
• Major rotació del maluc.
• En el moment de l’impacte, es pot recolzar el metatars per donar-li major impuls a la pilota.
• El colpeig es realitza per damunt del cap.

3. Finalització

• Abducció i rotació del muscle seguint la trajectòria de colpeig fins la part contrària de la mà que colpeja. La palma de la mà mira cap avall.
• Els peus segueixen la trajectòria del colpeig de forma que el peu corresponent a la mà que ha colpejat, fa un xicotet pas al davant seguint la inèrcia del colp.
• Depenent de la intensitat del colpeig i per la inèrcia del moviment, la línia de muscles i maluc poden quedar perpendiculars a la trajectòria del mòbil o bé paral·lels a aquesta.
• Igualment, el braç executor segueix la seua trajectòria en el moviment de rotació iniciat a la fase d’inici/acceleració.
• El tronc torna a la seua posició inicial.
• Les cames continuen lleugerament flexionades i la cama de la mà que colpeja passa endavant per a no perdre l’equilibri.

FASE 3: RECOL·LOCACIÓ

Recol·locació 

• Una vegada acabat el colpeig s’ha de tornar a la posicióde partida per tal de poder rebre en bones condicions el colp rival.
• Tot el cos torna a recobrar la posició inicial mantenint elcontacte visual amb la pilota i l’adversari que contrarestarà el colpeig efectuat.