Descripció biomecànica del colp de palma i bot i volea

Descripció biomecànica del colp de PALMA i BOT I VOLEA

El colp de palma i el de bot i volea són colps que tenen característiques biomecàniques molt semblants. La diferència fonamental entre ambdós és que el segon, de bot i volea, un dels més difícils, té lloc immediatament darrere del bot de la pilota en terra, quan aquesta assoleix la seua fase ascendent; de forma que la mà quasi toca el sòl. S’utilitza quan el jugador es troba descol·locat o en una posició no adequada. Per contra, la palma és un colpeig més elaborat que permet tindre major control de la pilota ja que el jugador té temps per a col·locar-se abans d’efectuar-lo, pot realitzar-se després d’un bot o a l’aire. Un altra diferència significativa és que durant el colp de bot i volea, el maluc i els genolls tenen una major flexió.

FASE 1: PREPARACIÓ

1. Posició inicial

• Separació cames un poc major que la separació entre muscles.
• Genolls semiflexionats.
• Tronc lleugerament inclinat cap avant.
• Braços en posició d’alerta.
• Control visual del mòbil.

2. Desplaçament

• Desplaçament cap a la zona del terreny de joc on es dirigeix la pilota per executar un colpeig òptim.
• Braç executor lleugerament flexionat i elevat situat en la part posterior del tronc.
• Separació cames un poc major que la separació entre muscles i genolls semiflexionats.
• Lleugera rotació del maluc.
• Control visual del mòbil i de la disposició dels adversaris.

3. Parda i fase d'armat 

• El mateix peu a la mà que colpeja està enrere o, el que és el mateix, avança el contrari. Ambdós estan semiflexionats.
• Major rotació del maluc cap a la mà que colpeja.
• El cdg es desplaça cap a la cama retardada.
• Armat i extensió del braç executor en la part posterior del tronc, sobre el pla horitzontal, i extensió del braç contrari senyalant la pilota.

FASE 2: EXECUCIÓ

1. Inici/acceleració

• Canvi del CDG cap al peu davanter.
• Inici de la rotació del maluc en sentit contrari al de la fase anterior, al mateix temps que es produeix l’aliniació de la línia de muscles, en la perpendicular a la direcció de la pilota.
• El braç executor inicia un moviment de semicercle per baix del maluc que recorre l’eix anteroposterior del jugador.
• El braç contrari a la mà que colpeja va descendint.

2. Impacte

• El taló del peu corresponent a la mà que colpeja perd contacte amb la superfície, indicant la direcció del colp, a la vegada que les cames comencen a estendre’s.
• El braç continua el moviment de semicercle iniciat en la fase anterior i la mà pren contacte amb la pilota per baix del maluc. En aquest moment el braç es troba quasi en màxima extensió sobre el pla horitzontal.
• El tronc fa una rotació inversa a la realitzada en la fase de preparació, juntament a la retroversió pèlvica del maluc, en les quals s’introdueix gran part de la força cinètica del moviment.
• El CDG es trasllada a la cama davantera.
• La palma de la mà és perpendicular a la trajectòria de la pilota.
• A l’hora de l’impacte el canell s’obrirà o es tancarà segons la direccionalitat que li vulga donar.
• Major rotació del maluc.

3. Finalització

• Equilibri del cos amb l’extensió del braç contrari i extensió completa del braç executor.
• Els peus segueixen la trajectòria del colpeig de forma que el peu corresponent a la mà que ha colpejat, fa un pas avant seguint la inèrcia del colp.
• Continua la rotació del maluc en el sentit de la trajectòria del mòbil tornant a la seua posició inicial.

FASE 3: RECOL·LOCACIÓ

Recol·locació

• Una vegada acabat el colpeig s’ha de tornar a la posició de partida per tal de poder rebre en bones condicions el colp rival.
• Tot el cos torna a recobrar la posició inicial mantenint el contacte visual amb la pilota i l’adversari que contrarestarà el colpeig efectuat.