Descripció biomecànica del colp de PALMA i BOT I VOLEA
El colp de palma i el de bot i volea són colps que tenen característiques biomecàniques molt semblants. La diferència fonamental entre ambdós és que el segon, de bot i volea, un dels més difícils, té lloc immediatament darrere del bot de la pilota en terra, quan aquesta assoleix la seua fase ascendent; de forma que la mà quasi toca el sòl. S’utilitza quan el jugador es troba descol·locat o en una posició no adequada. Per contra, la palma és un colpeig més elaborat que permet tindre major control de la pilota ja que el jugador té temps per a col·locar-se abans d’efectuar-lo, pot realitzar-se després d’un bot o a l’aire. Un altra diferència significativa és que durant el colp de bot i volea, el maluc i els genolls tenen una major flexió.
FASE 1: PREPARACIÓ
1. Posició inicial
- Separació cames un poc major que la separació entre muscles.
- Genolls semiflexionats.
- Tronc lleugerament inclinat cap avant.
- Braços en posició d’alerta.
- Control visual del mòbil.
2. Desplaçament
- Desplaçament cap a la zona del terreny de joc on es dirigeix la pilota per executar un colpeig òptim.
- Braç executor lleugerament flexionat i elevat situat en la part posterior del tronc.
- Separació cames un poc major que la separació entre muscles i genolls semiflexionats.
- Lleugera rotació del maluc.
- Control visual del mòbil i de la disposició dels adversaris.
3. Parda i fase d'armat
- El mateix peu a la mà que colpeja està enrere o, el que és el mateix, avança el contrari. Ambdós estan semiflexionats.
- Major rotació del maluc cap a la mà que colpeja.
- El cdg es desplaça cap a la cama retardada.
- Armat i extensió del braç executor en la part posterior del tronc, sobre el pla horitzontal, i extensió del braç contrari senyalant la pilota.
FASE 2: EXECUCIÓ
1. Inici/acceleració
- Canvi del CDG cap al peu davanter.
- Inici de la rotació del maluc en sentit contrari al de la fase anterior, al mateix temps que es produeix l’aliniació de la línia de muscles, en la perpendicular a la direcció de la pilota.
- El braç executor inicia un moviment de semicercle per baix del maluc que recorre l’eix anteroposterior del jugador.
- El braç contrari a la mà que colpeja va descendint.
2. Impacte
- El taló del peu corresponent a la mà que colpeja perd contacte amb la superfície, indicant la direcció del colp, a la vegada que les cames comencen a estendre’s.
- El braç continua el moviment de semicercle iniciat en la fase anterior i la mà pren contacte amb la pilota per baix del maluc. En aquest moment el braç es troba quasi en màxima extensió sobre el pla horitzontal.
- El tronc fa una rotació inversa a la realitzada en la fase de preparació, juntament a la retroversió pèlvica del maluc, en les quals s’introdueix gran part de la força cinètica del moviment.
- El CDG es trasllada a la cama davantera.
- La palma de la mà és perpendicular a la trajectòria de la pilota.
- A l’hora de l’impacte el canell s’obrirà o es tancarà segons la direccionalitat que li vulga donar.
- Major rotació del maluc.
3. Finalització
- Equilibri del cos amb l’extensió del braç contrari i extensió completa del braç executor.
- Els peus segueixen la trajectòria del colpeig de forma que el peu corresponent a la mà que ha colpejat, fa un pas avant seguint la inèrcia del colp.
- Continua la rotació del maluc en el sentit de la trajectòria del mòbil tornant a la seua posició inicial.
FASE 3: RECOL·LOCACIÓ
Recol·locació
- Una vegada acabat el colpeig s’ha de tornar a la posició de partida per tal de poder rebre en bones condicions el colp rival.
- Tot el cos torna a recobrar la posició inicial mantenint el contacte visual amb la pilota i l’adversari que contrarestarà el colpeig efectuat.