Descripció biomecànica del colp de palma i bot i volea

Descripció biomecànica del colp de PALMA i BOT I VOLEA

El colp de palma i el de bot i volea són colps que tenen característiques biomecàniques molt semblants. La diferència fonamental entre ambdós és que el segon, de bot i volea, un dels més difícils, té lloc immediatament darrere del bot de la pilota en terra, quan aquesta assoleix la seua fase ascendent; de forma que la mà quasi toca el sòl. S’utilitza quan el jugador es troba descol·locat o en una posició no adequada. Per contra, la palma és un colpeig més elaborat que permet tindre major control de la pilota ja que el jugador té temps per a col·locar-se abans d’efectuar-lo, pot realitzar-se després d’un bot o a l’aire. Un altra diferència significativa és que durant el colp de bot i volea, el maluc i els genolls tenen una major flexió.

FASE 1: PREPARACIÓ

1. Posició inicial

• Separació cames un poc major que la separació entre muscles.
• Genolls semiflexionats.
• Tronc lleugerament inclinat cap avant.
• Braços en posició d’alerta.
• Control visual del mòbil.

2. Desplaçament

• Desplaçament cap a la zona del terreny de joc on es dirigeix la pilota per executar un colpeig òptim.
• Braç executor lleugerament flexionat i elevat situat en la part posterior del tronc.
• Separació cames un poc major que la separació entre muscles i genolls semiflexionats.
• Lleugera rotació del maluc.
• Control visual del mòbil i de la disposició dels adversaris.

3. Parda i fase d'armat 

• El mateix peu a la mà que colpeja està enrere o, el que és el mateix, avança el contrari. Ambdós estan semiflexionats.
• Major rotació del maluc cap a la mà que colpeja.
• El cdg es desplaça cap a la cama retardada.
• Armat i extensió del braç executor en la part posterior del tronc, sobre el pla horitzontal, i extensió del braç contrari senyalant la pilota.

FASE 2: EXECUCIÓ

1. Inici/acceleració

• Canvi del CDG cap al peu davanter.
• Inici de la rotació del maluc en sentit contrari al de la fase anterior, al mateix temps que es produeix l’aliniació de la línia de muscles, en la perpendicular a la direcció de la pilota.
• El braç executor inicia un moviment de semicercle per baix del maluc que recorre l’eix anteroposterior del jugador.
• El braç contrari a la mà que colpeja va descendint.

2. Impacte

• El taló del peu corresponent a la mà que colpeja perd contacte amb la superfície, indicant la direcció del colp, a la vegada que les cames comencen a estendre’s.
• El braç continua el moviment de semicercle iniciat en la fase anterior i la mà pren contacte amb la pilota per baix del maluc. En aquest moment el braç es troba quasi en màxima extensió sobre el pla horitzontal.
• El tronc fa una rotació inversa a la realitzada en la fase de preparació, juntament a la retroversió pèlvica del maluc, en les quals s’introdueix gran part de la força cinètica del moviment.
• El CDG es trasllada a la cama davantera.
• La palma de la mà és perpendicular a la trajectòria de la pilota.
• A l’hora de l’impacte el canell s’obrirà o es tancarà segons la direccionalitat que li vulga donar.
• Major rotació del maluc.

3. Finalització

• Equilibri del cos amb l’extensió del braç contrari i extensió completa del braç executor.
• Els peus segueixen la trajectòria del colpeig de forma que el peu corresponent a la mà que ha colpejat, fa un pas avant seguint la inèrcia del colp.
• Continua la rotació del maluc en el sentit de la trajectòria del mòbil tornant a la seua posició inicial.

FASE 3: RECOL·LOCACIÓ

Recol·locació

• Una vegada acabat el colpeig s’ha de tornar a la posició de partida per tal de poder rebre en bones condicions el colp rival.
• Tot el cos torna a recobrar la posició inicial mantenint el contacte visual amb la pilota i l’adversari que contrarestarà el colpeig efectuat.

Descripció biomecànica del colp de carxot i carxot al bot

Descripció biomecànica del colp de CARXOT i CARXOT AL BOT

Una vegada acabat el colpeig s’ha de tornar a la posició de partida per tal de poder rebre en bones condicions el colp rival. Tot el cos torna a recobrar la posició inicial mantenint el contacte visual amb la pilota i l’adversari que contrarestarà el colpeig efectuat.

FASE 1: PREPARACIÓ

1. Posició inicial

• Separació cames un poc major que la separació entre muscles.
• Genolls semiflexionats.
• Tronc lleugerament inclinat cap avant.
• Braços en posició d’alerta.
• Control visual del mòbil.

2. Desplaçament

• Desplaçament cap a la zona del terreny de joc on es dirigeix la pilota per executar un colpeig òptim.
• Braç executor lleugerament elevat i posició retardada del colze en flexió.
• Inclinació lleugera del tronc lateralment al costat del braç executor.
• Separació cames un poc major que la separació entre muscles i genolls semiflexionats.
• Lleugera rotació del maluc.
• Control visual del mòbil i disposició dels adversaris.

3. Parada i fase d'armat

• El mateix peu a la ma que colpeja està enrere o, el que és el mateix, avança el contrari. Ambdós estan semiflexionats.
• Major rotació del maluc cap a la mà que realitza el colpeig.
• El CDG es desplaça cap a la cama retardada.
• Armat del braç que colpeja quedant el braç que colpeja flexionat de tal manera que el colze es situa per baix de la línia de muscles.
• El braç lliure assenyala la pilota.

FASE 2: EXECUCIÓ

1. Inici/acceleració 

• El braç executor, dirigit pel colze, inicia un moviment d’avanç contrari a la trajectòria de la pilota.
• Canvi del CDG cap al peu davanter.
• Inici de la rotació del maluc en sentit contrari al de la fase anterior, al mateix temps que es produeix l’alineació de la línia de muscles, que continua lleugerament inclinada lateralment al costat del braç executor, en la perpendicular a la direcció de la pilota.
• El braç contrari a la mà que colpeja va descendint.

2. Impacte

• El taló del peu corresponent a la mà que colpeja perd contacte amb la superfície, a la vegada que les cames comencen a estendre’s.
• El braç continua el moviment iniciat en la fase anterior i la mà pren contacte amb la pilota, moment en el qual el braç es troba flexionat.
• El tronc fa una rotació inversa a la realitzada en la fase de preparació, juntament a la retroversió pèlvica del maluc, en les quals s’introdueix gran part de la força cinètica del moviment.
• A l’hora de l’impacte el canell s’obrirà o es tancarà segons la direccionalitat que li vulga donar.
• L’impacte té lloc a l’altura del pit aproximadament i, en aquest moment, es pot recolzar el metatars per donarli major impuls a la pilota.

3. Finalització

• Equilibri del cos amb l’extensió del braç contrari i extensió completa del braç executor.
• Els peus segueixen la trajectòria del colpeig de forma que el peu corresponent a la mà que ha colpejat, fa un xicotet pas al davant seguint la inèrcia del colp.
• Continua la rotació del maluc en el sentit de la trajectòria del mòbil i torna a la seua posició inicial.

Descripció biomecànica del colp rebot i rebot a colp

Descripció biomecànica del colp REBOT i REBOT A COLP

En aquests colps, tant en el de rebot com el rebot a colp, la pilota és colpejada en el sentit que porta, per tant el jugador ha de seguir la seua trajectòria sense haver d’esperar-la.

FASE 1: PREPARACIÓ

1. Posició inicial

• Separació cames un poc major que la separació entre muscles.
• Genolls semiflexionats.
• Tronc lleugerament inclinat cap avant.
• Braços en posició d’alerta.
• Control visual del mòbil.

2. Desplaçament

• Rotació de tronc seguint la trajectòria de la pilota i tractant d’aproximar-shi de tal forma que l’aliniació de muscles i maluc queda en la perpendicular a la paret de rebot.
• Una vegada la pilota bota i colpeja la paret, el jugador s’aproxima a la trajectòria per efectuar el colpeig.

3. Parada i fase d'armat

• Posició d’espera en la qual el tronc se situa de forma paral·lela a la trajectòria de la pilota, mentre que les cames estan semiflexionades i separades.
• El CDG es desplaça cap a la cama retardada.
• Rotació del maluc acompanyat de l’armat de braç cap a amunt i enrere.

FASE 2: EXECUCIÓ

1. Inici/acceleració

• Mitjançant una rotació de la línia de muscles, el jugador fa descendir el braç executor de forma
• accelerada.
• Rotació de maluc en el sentit contrari que durant la fase anterior.
• Es manté el pes en la cama posterior.

2. Impacte

• En el moment de l’impacte es deixa passar la pilota i es colpeja per davant del tronc.
• Es flexiona el colze per adaptar la posició de la mà a la pilota.
• Es desplaça el punt de recolzament a la cama davantera.

3. Finalització

• Equilibri del cos amb l’extensió del braç contrari.
• Els peus segueixen la trajectòria del colpeig de forma que el peu corresponent a la mà que ha colpejat, fa un xicotet pas al endavant seguint la inèrcia del colp.
• Continua la rotació del maluc en el sentit de la trajectòria del mòbil i torna a la seua posició inicial.

FASE 3: RECOL·LOCACIÓ

Recol·locació

• Una vegada acabat el colpeig s’ha de tornar a la posició de partida per tal de poder rebre en bones condicions el colp rival.
• Tot el cos torna a recobrar la posició inicial mantenint el contacte visual amb la pilota i l’adversari que contrarestarà el colpeig efectuat.

Descripció biomecànica del colp de volea i bot de braç

Descripció biomecànica del colp de VOLEA i BOT DE BRAÇ

Dels dos colps, el bot de braç és més agressiu que la volea perquè el jugador li pega amb més comoditat ja que la pilota porta una trajectòria més horitzontal. D’altra banda, mentre que en la volea el jugador projecta la pilota segons li ve, si la deixa botar, la pilota perd força i pot col·locar-se de forma còmoda per a realitzar el bot de braç amb major agressivitat en el moviment del braç executor a l’hora de realitzar el colpeig.

FASE 1: PREPARACIÓ

1. Posició inicial

• Separació cames un poc major que la separació entre muscles.  
• Genolls semiflexionats.
• Tronc lleugerament inclinat cap avant.
• Braços en posició d’alerta.
• Control visual del mòbil.

2. Desplaçament

• Desplaçament cap a la zona del terreny de joc on es dirigeix la pilota per executar un colpeig òptim.
• Braç executor lleugerament elevat i posició retardada del colze en flexió.
• Separació cames un poc major que la separació entre muscles i genolls semiflexionats.
• Lleugera rotació del maluc.
• Control visual del mòbil i de la disposició dels adversaris.

3. Parada i fase d'armat

• El mateix peu a la mà que colpeja està enrere o, el que és el mateix, avança el contrari.
• Major rotació del maluc cap a la mà que realitza el colpeig.
• El centre de gravetat es desplaça cap a la cama retardada.
• Armat del braç que colpeja, el colze queda a l’alçada o per damunt del muscle.
• El braç lliure assenyala la pilota.

FASE 2: EXECUCIÓ

1. Inici/aceleració

• Inici del moviment circular del braç que colpeja, dins 
• d’un pla vertical.
• Canvi del CDG cap al peu davanter.
• Inici de la rotació del maluc en sentit contrari al de la 
• fase anterior, i al mateix temps que es produeix 
• l’aliniació de la línia de muscles en la perpendicular a la 
• direcció de la pilota.
• El braç contrari a la mà que colpeja va descendint.

2. Impacte

• El taló del peu corresponent a la mà que colpeja perd contacte amb la superfície, a la vegada que les cames comencen l’extensió.
• La palma de la mà és perpendicular a la trajectòria de la pilota.
• El braç continua el moviment circular iniciat en la fase anterior i, just abans d’aconseguir l’alçada màxima, la mà pren contacte amb la pilota, moment en el qual el braç es troba quasi en màxima extensió.
• Major rotació del maluc.
• En el moment de l’impacte, es pot recolzar el metatars per donar-li major impuls a la pilota.
• El colpeig es realitza per damunt del cap.

3. Finalització

• Abducció i rotació del muscle seguint la trajectòria de colpeig fins la part contrària de la mà que colpeja. La palma de la mà mira cap avall.
• Els peus segueixen la trajectòria del colpeig de forma que el peu corresponent a la mà que ha colpejat, fa un xicotet pas al davant seguint la inèrcia del colp.
• Depenent de la intensitat del colpeig i per la inèrcia del moviment, la línia de muscles i maluc poden quedar perpendiculars a la trajectòria del mòbil o bé paral·lels a aquesta.
• Igualment, el braç executor segueix la seua trajectòria en el moviment de rotació iniciat a la fase d’inici/acceleració.
• El tronc torna a la seua posició inicial.
• Les cames continuen lleugerament flexionades i la cama de la mà que colpeja passa endavant per a no perdre l’equilibri.

FASE 3: RECOL·LOCACIÓ

Recol·locació 

• Una vegada acabat el colpeig s’ha de tornar a la posicióde partida per tal de poder rebre en bones condicions el colp rival.
• Tot el cos torna a recobrar la posició inicial mantenint elcontacte visual amb la pilota i l’adversari que contrarestarà el colpeig efectuat.

Pilota, vestimenta i equips en Raspall

Pilota, Vestimenta i equips en la modalitat de Raspall

1. La pilota

La pilota reglamentària és la pilota de vaqueta que pesarà entre 40 i 42 grams. L’equip local ha de presentar, com a mínim, quatre pilotes en bon estat si es juga al trinquet i sis pilotes si es juga al carrer, mostrant-les abans del sorteig i sense poder afegir-ne cap després de començar la partida.

El canvi de pilota el decideix el jugador que està al traure. Si hi ha pilotes noves es podran utilitzar a partir del 3er joc, no podent utilitzar-se dos d’estes en el mateix joc. Es podrà dispondre de totes les pilotes per a qualsevol equip a partir del 4art joc..

Pilota de baqueta per a jugar a Pilota Valenciana

2. Vestimenta

L’equipatge esportiu és camiseta i pantaló llarg o curt de color blanc. Es permet la impressió publicitària. Els equips locals portaran distintiu de color roig i els visitants portaran distintiu de color blau. Excepte en partides televisades en les quals les camisetes podran ser roges i blaves per motius tècnics. Els jugadors de cada equip de 1ª categoria aniran equipats amb la mateixa camisa.

Vestimenta oficial Pilota Valenciana

3. Equips

Els equips que s’enfronten hauran d’estar formats per un, dos o tres jugadors, podent formar equips de:

a) Tres contra tres, denominant-se equips de trios.

b) Tres contra dos, denominant-se trio contra parella.

c) Dos contra dos, denominant-se equips de parelles.

d) Un contra un, denominant-se mà a mà.

Els equips poden fer 1 canvi definitiu en la partida, al final de cada joc avisant a l’equip i delegat contrari. En cas de no estar tots els jugadors disponibles i començar la partida, es podrà incorporar durant el trancurs de la partida el jugador que falte. Si ja s’ha fet el canvi, en cas de lesió o indisposició d’un jugador es continuarà la partida amb la resta dels components, perdent la partida l’equip que es retire.

Partida de tres contra tres

Lloc de Joc. El trinqut i el carrer

On es pot jugar a Raspall?

Les partides han de disputar-se al carrer, canxes o carrers artificials i en trinquets tradicionals.

Concepte de Terra: Es considerarà “terra” l’espai comprés per el sòl i les voreres en els carrers de joc i de les lloses del sòl en els trinquets.

Concepte d’Aire: Es considerarà “aire” totes les superfícies que es troben per damunt de la línia que forma l’angle entre el terra i la paret, incloent el sòcal, repises, escalons etc.

CARRER

a) El lloc de joc haurà d’estar delimitat obligatòriament per dos ratlles situades als extrems del mateix, denominades ratlla de quinze del traure i ratlla de quinze del rest, segon on estiga ubicada. L’amplaria de la ratlla es considera com a fora del quinze. També haurà una tercera ratlla situada al centre del lloc de joc que indicarà el lloc exacte d’on es produirà la falta.

b) Així mateix haurà d’estar marcat el punt del traure al mig del carrer just darrere de la ratlla de quinze de traure, denominat pedra.

c) El lloc de joc haurà d’estar lliure de vehicles, objectes i qualsevol impediment a la lliure circulació de la pilota.

d) El carrer haurà de tindre lliure d’espectadors la vorera de la dreta mirant des del traure. Per tant la gent ocuparà la vorera de l’esquerra.

Descripció del Carrer

Parts d'un carrer per a jugar a Pilota Valenciana

TRINQUET

a) El lloc de joc haurà d’estar delimitat obligatoriament per dos ratlles situades als extrems del mateix denominades tamborí a la ratlla de quinze del rest, i a la ratlla de quinze del traure s’anomena, per part de la careta, ratlla del dau o del traure, i per la part de la muralla, Rebot de la Llotgeta.

b) Així mateix haurà d’estar marcat el punt del traure que està dins del quadre del quinze del traure, denominat Dau.

Descripció Trinquet

Parts d'un Trinquet

Puntuació i resultat a la modalitat de Raspall

Com es puntúa a la modalitat de Raspall?

La puntuació es compon de quinzes i per altra part de jocs anomenats també tantos. El jocs van de quinze en quinze agrupats en quatre jugades: 15, 30, Val i Joc. S’anomenen 15 net o per res/cap, 30 neta o per res/cap, Val net i Joc net (anomenat Joc Curiòs).

Guanyarà l’equip que conseguisca els quatre quinzes amb una diferència de dos sobre el contrari. (El joc consisteix en pujar i baixar) Per la qual cosa, si després d’aplegar un equip al Val, l’equip contrari li empatara es baixaria a 30 per 30: anomenats Iguals o a Dos.

Per això, l’home bó sempre marxarà l’últim que ha fet el quinze fent referència així a qui puja i qui baixa. També senyalar que quan els dos equips porten 15 per 15 s’anomena Quinzens.

Per últim, tindrem en comte que el jocs van de 5 en 5 i per tant, a cada joc que es guanye li sumarem  als que ja teniem, fins aplegar al tanteig final de la partida.

Al carrer: les partides es jugaran a 40 tantos, anomenats també 8 jocs.

Al trinquet: les partides es jugaran a 30 tantos, anomenats també 6 jocs. A més es pot jugar a 25 tantos, anomenats 5 jocs si es juga dos contra dos o un contra un.

Per començar la partida la designació de l’equip que ha de situar-se al dau o traure es decidirà per sorteig tirant una moneda a l’aire (cara o creu) o bé (roig i blau), decidint l’equip que l’ancerte.

A continuació us mostre un vídeo, que ha sigut fet pels alumnes del col·legi CEIP Comunita Valenciana, dirigits per el seu professor que s'anomena Vicente Zaragoza, on podreu ver de manera més clara el funcionament del sistema de puntuació de la modalitat de Raspall. A més, podreu conèixer un poc d'història sobre la Pilota Valenciana.

Vídeo fet pels alumnes del CEIP Comunitat Valenciana

Traure i joc al Raspall

Sabeu com sacar i quan es joc a la modalitat de Raspall?

Hem de tindre en compte les diferències que hi ha de joc entre el Trinquet i el Carrer per a la realització d’aquest joc. Per a començar el joc no es podrà traure sense avisar abans als jugadors del rest i la seua conformitat. Es procedeix de la següent forma:

TRAURE

Al Carrer

El traure es realitzarà botant la pilota en el punt senyalat (la pedra) i colpejant-la

abans de que done un segon bot.

Al Trinquet

El traure es realitzarà botant la pilota en el punt senyalat (dins del quadre del Dau) i

colpejant-la abans de que done un segon bot.

Tant al carrer con al trinquet

Després del traure, si es juga amb falta, la pilota haurà de tocar terra abans de la ratlla de falta. Si la pilota passa per l’aire sense botar abans de la ratlla de falta serà falta. Excepte si el jugador contrari la juga a l’aire (en este cas la pilota farà joc, continuant el mateix).

El JOC

Una vegada s’haja tret, l’equip contrari haurà de tornar la pilota a l’aire, al bot o raspant, no podent colpejar-la dos vegades seguides el mateix equip. La pilota que és falta tirant-la directament a galeries, balcons, etc., també ho serà si va indirectament; sempre i quan no ho faça després del segon bot. Per ajudar a entendre el Reglament , tindrem en compte que el cualificatiu dels termes “quinze“ i “falta”, sempre s’entendran des de la perspectiva del que la tira o de l’ultim que la toca.

Es farà quinze tant al carrer com al trinquet:

a) Quan la pilota colpege en qualsevol part del cos que no siga la mà ni l’avantbraç.

b) Quan un jugador alce la mà i diga “quinze”.

Al Carrer

Serà quinze:

a) Quan la pilota traspasse la ratlla de quinze per terra.

b) Quan la pilota es pare en la mateixa ratlla de quinze.

c) Quan un jugador, des de dins del quinze, tire la pilota i esta colpeje en un espectador després de la ratlla de quinze.

d) Quan la pilota haja traspassat la vertical de la ratlla de quinze i no siga jugada a

l’aire o al primer bot, independentment que el bot haja pegat dins o fora del quinze.

e) Quan la pilota pegue el segon bot fora de la ratlla de quinze.

f) Quan un jugador tire la pilota dins d´una propietat privada (porta o zona de pas) situada fora del terreny de joc.

g) Quan es quede penjada, sempre que ho faça a una alçada inferior al jutge amb el braç en alt, tant si va directament a l´aire o després de botar.

h) Quan la pilota ha tocat terra dins del quinze i no es resta després de la ratlla a l’aire.

Serà falta:

a) Quan un jugador raspe la pilota xafant la ratlla de quinze o darrere d’ella, encara que la pilota estiga dins del terreny de joc.

b) Quan la pilota restada fora del quinze (tant a l’aire com al bot) toque terra fora del terreny de joc.

c) Quan la pilota restada des de fora del quinze colpege en un aficionat que també està fora d’éste.

d) Tota pilota que quede encalada, directa o indirectament, dins o fora del terreny de joc a una alçada superior al jutge amb el braç en alt.

e) Quan la pilota entre en una propietat privada situada dins del terreny de joc excepte si entra per una zona de pas.

f) Quan el jugador colpege la pilota amb les dos mans juntes.

g) Tota pilota que siga falta llançant-la directament, també ho serà llançant-la indirectament.

Al trinquet

Serà quinze:

a) Quan toque tamborí.

b) Quan traspasse la ratlla del dau per terra.

c) Quan s´encale en el palc de dalt o en la galeria del dau.

d) Quan entre en la llotxeta, tocant piso, cadira, persona, o qualsevol element mòbil,

encara que isca després.

e) Quan la pilota bote, toque rebot i no és jugada a l’aire.

f) Quan la pilota vaja directa al rebot i no es jugada abans del segon bot.

Serà falta

a) Quan siga raspada xafant la ratlla del dau o darrere d´ella.

b) Quan un jugador tire la pilota a la galeria del rest, incluint la xapa de delimitació del rest o barana, si existeix.

c) Quan un jugador tire la pilota a la galeria llarga i es quede penjada tant si abans ha donat en la galeria del dau, com si no.

d) Quan un jugador reste la pilota xafant l’espai de la llotgeta.

e) Quan el jugador colpege la pilota amb les dos mans juntes.

f) Quan el jugador tire la pilota per dalt de la muralla fora del trinquet (cas del trinquets descoberts).

g) Quan el jugador tire la pilota fora del trinquet per dalt de les galeries encara que la

pilota colpege abans la galeria del dau (cas dels trinquets descoberts).

NOTES: 

- Tota pilota que vinga del rebot i, al colpejar-la, el jugador toque la mà en terra, serà considerada com que ha fet un bot.

- Si dos jugadors li peguen alhora a la pilota, esta serà bona i farà joc.

- La pilota que entre i isca de la galeria lateral farà joc.

Serà pilota parada:

Al carrer

a) Quan entre per una porta oberta situada dins del terreny de joc.

b) Quan estiga penjada a una altura inferior a l´alçada del marxador amb el braç en alt, dins del terreny de joc.

c) Quan es quede parada dins del terreny de joc, en un lloc difícil o perillós per a la integritat física del jugador, tenint éste la potestat de decidir-ho.

Nota: Tota pilota parada es jugarà traent-la al centre del carrer i amb la mà menys bona.

Al trinquet

a) Quan la pilota puge, directa o indirectament, a l´escala o colpege en qualsevol espectador que estiga ubicat en ella.

Nota:

1- Si la pilota puja a l’escala entre el 9 i mig i la ratlla del dau, el jugador la podrà jugar a l´aire, bot o raspada.

2- Si la pilota puja a l´escala directament després del 9 i mig o després de la ratlla del dau, es podrè jugar a l´aire o al bot.

3- Si la pilota puja a l´escala després de botar com en l´apartat anterior, es jugarà a l´aire.

4- Tota pilota que puja a l’escala haurà de jugar-se a l’altura on haja botat la pilota. Si la pilota ha donat el bot entre la ratlla del dau i la paret del dau es jugarà a l’altura de la ratlla del dau. Si la pilota ha donat entre la ratlla del 9 i mig i i la paret del rest es jugarà a l’altura del 9 i mig.

Com fer una pilota amb materials barats i zencills

Una pilota per a jugar a Pilota Valenciana

En aquesta entrada explicarem com fer una pilota per a jugar a Pilota Valencia de manera que els nostres alumnes pugan fer-la de manera senzilla. Així doncs, nombrarem els materials que utilitzarem, una breu descripció dels passos a seguir y per últim un vídeo explicatiu de tot allò que hem de seguir per a fer de manera correcta la nostra pilota.

1. Materials necessaris:

• Roll d'esparadrap
• Bolic de llana
• Piloteta boladora

2. Passos a seguir

1. Agafarem la piloteta i amb un troç d'esparadrap ficarem el primer troç de llana.
2. Posteriorment, embolicarem tota la piloteta de manera que la llana esté ben apretada. Si no és així, la nostra pilota no botarà de manera correcta.
3. Una begada esté tota la pilota embolicada amb la llana ben apretada, ficarem tires d'esparadrap per tota la pilota fins tenir-la tota coberta.
4. Cal dir que farem la pilota grossa perque siga més fàcil donar-li quan juguem.

3. A continuació us presente un vídeo, publicat por PilotaVeu, on us explique tot allò que us he dit abans.

Cal dir que, aquesta activitat pot ser feta de manera grupal, de manera que els xiquets aprengan a treballar en equip i a més a més desenvolupen habilitats socials, habilitats que són molt importants en l'actualitat com ara el respecte i l'empatía.

Espere que tot lo dit amb anterioritat us ajude per fer-vos la vostra pilota. 

Com fer un guant per a jugar a Pilota Valenciana?

Com poder fer un guant per a jugar a Pilota Valenciana?

En aquesta entrada mostrarem els passos necesaris per a fer un guant per a jugar a Pilota Valenciana. A més a més us direm què materials necessitareu, així com un vídeo on us mostrarem com dur a terme tot allò que hem explicat. Tots el materials que utilitzarem són barats i fàcil d'aconsseguir. 

1. Materials que utilitzarem:

• Guant de Nylon
• Esparadrap
• Cartó
• Tixores

2. Explicació d'allò que hem de fer:

1. Cortarem l'esparadrap en tires. Us aconsege cortar una gran quantitat d'aquest material perque el necessitarem.
2. Ens posarem el guant de nylon a la mà i comprobarem que aquest s'ajusta de manera perfecta a la nostra mà.
3. A continuació, ficarem el cartó amb el esparadrap. Aquest material haurà de ser possat en les zones de la mà que utilitzarem per a llugar a raspall com ara la palma de la mà, així com els dits.
4. Aquestos passos els repetirem amb l'altra mà, de manera que farem dues guants.

3. Amb el objectiu de aclarir-vos més la manera en què hem de fer el guant, us deixe un vídeo amb una breu explicació.

Espere que tant la explicació com el vídeo us ajuden a fer, de la millor manera, el vostre guant per a jugar a `Pilota Valenciana.